viernes, 13 de junio de 2014

Sense FEMINISME no hi ha ORGULL







#OrgulloFeminista 



   Des de l'inici de la mal cridada “crisi” econòmica i del reaccionari govern del Partit Popular (PP), les persones LGTBI i, especialment, les dones LGTBI, venim sofrint un devessall de retallades en drets i llibertats que posen en dubte la qualitat democràtica del sistema en el qual vivim. Aquest atac constant és contestat una vegada i una altra als carrers a través dels moviments feministes i LGTBI. I és que seguim preparant dia a dia la resposta davant la retallada dels nostres drets; seguim oposant-nos a l'atropellament de “els de a dalt” contra la nostra democràcia; continuem reunint-nos a les places, als barris, creant xarxes, dotant-nos de poder col·lectiu. Perquè som la majoria les que anem a per totes aquest 28 de Juny creant i reivindicant un orgull feminista.

   De sobres conegudes són algunes de les mesures “estavella” del govern del Partit Popular. Assistim a una reculada de dècades en drets sexuals i reproductius. La contrareforma de la llei de l'avortament, abanderada per Gallardón i que pretén legislar sobre els nostres cossos impedint-nos exercir una maternitat lliure i desitjada, suposa donar regna solta a la violència legal contra milions de dones, especialment sobre aquelles que manquen de recursos per pagar-se un avortament fora de les nostres fronteres, és a dir, les “d'a baix”. D'altra banda, el mateix govern suprimeix la reproducció assistida de la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut per a les dones lesbianes i bisexuals, negant-se així el nostre dret a la maternitat com a càstig per no comptar amb un home per decidir. Però per molt que li malgrat els qui governen contra nosaltres, reivindiquem i celebrem les múltiples possibilitats de viure maternitats sense la necessitat d'un príncep blau.

   Convertint “els nostres cossos en camps de batalla”, de la mateixa manera, exigim la despatologizació de les nostres identitats; la fi de les intervencions correctores respecte a la intersexualitat; i la fi de la tutela sobre els nostres cossos perquè també volem decidir sobre els mateixos. Aquest orgull feminista cridarem de nou que no som nosaltres les “malaltes”, sinó tot un sistema que ens encasella i ens obliga a cenyir-nos a un model impossible de ser “home”, en el seu únic esquema de ser “dona”. Perquè els nostres cossos transformen sistemes.


   Malgrat tot, sabem que sí es pot. Com a activistes compromeses amb la transformació social creiem fermament en el canvi, al govern sobre les nostres vides, els nostres afectes i els nostres cossos, en el poder de la gent. Ens neguem a ser dirigides per una minoria privilegiada que limita les nostres accions, posa barreres als nostres moviments i pretén gestionar els nostres úters. Les dones i les transmaricabibollo estarem, en aquest Orgull, més unides que mai. Perquè volem posar fi al mandat dels “patriarques” que s'agenollen davant la jerarquia catòlica, punt i final als privilegis dels qui se sentin en els Consells d'Administració de grans empreses. Per tot això, és perquè el que lluitem amb un Orgull Feminista. 



martes, 10 de junio de 2014

Mes de la ploma combativa

Davant la celebració el 28 de Juny del dia de l’orgull de lesbianes, gais, bisexuals trans e intersexuals des de l’Àrea d’Expressió Afectiu-Sexual d’Esquerra Unida del Pais Valencià hem volgut fer del mes un Juny un mes de ploma combativa i reivindicativa que ens prepare cap a la manifestació del 28J de forma activa i prenent consciència de tot l’aconseguit fins al moment i tornant als carrers per seguir lluitant contra la LGTBIfòbia que ataca les nostres vides.

L'orgull és memòria, record de tots i totes les i els  companyes y companys que van sofrir violència i fins i tot la mort per tenir una orientació sexual o identitat de gènere no normativa; i present, un present de lluita perquè queden molts drets i llibertats per aconseguir fins a acabar amb aquest sistema heteropatriarcal que ens oprimeix i ens vol manar de nou a l'armari, submisses i callades.  Però nosaltres diem PROU, cridem ben alt que resistirem en aquesta lluita, no podran amb nosaltres. 
L'orgull és més que una data, és més que un dia. És orgull de viure la nostra vida com nosaltres decidim, orgull de transgredir la norma. 

Des de Aleas, aquest any hem programat diversos actes per poder debatre entre totes sobre diverses realitats del moviment LGTBI 





Els actes es tindràn tres eixos fonamentals: llibertat de decidir sobre la nostra pròpia vida i el nostre cos, memòria i record, i drets 



El dia 13 de Juny a les 19 hores tindrà lloc una l’assemblea oberta al bar Ca Revolta en la qual es discutirà al voltant de totes aquelles llibertats que el moviment LGTBI té a dia de hui a la nostra vida diària i per totes les llibertats que ens queden per conseguir. 

El dia 20 de Juny a les 18 hores a la seu del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), C/Taula de Canvis 8, 1ºA 46001, València, s’expondrà el documental "Testimonis d'un temps maleït" de Javier Larrauri sobre la repressió del col•lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBTI) durant la dictadura franquista. Després hi haurà un col•loqui. 


El dia 27 de Juny a les 19 hores, a la Plaça de la Verge de València, hi haurà una assemblea oberta al voltant de tots els drets conquerits fins ara per part del moviment LGTBI i per tots els que ens queden per conseguir. 

A més a més, el 28 de Juny tindrà lloc la manifestació de l’orgull LGTBI que començarà a les 19:30 hores al Parterre. T’ho vas a perdre? 


T’esperem :)











jueves, 22 de mayo de 2014

El poder de les transmaribibollo a Europa


Som l’Àrea de Llibertat i d’Expressió Afectiu -Sexual d’Esquerra Unida del País Valencià  és a dir: som l’Àrea de lesbianes, gais, trans, bisexuals e intersexuals d'Esquerra Unida, formada entre activistes LGTBI afiliades o no afiliades a EUPV per traçar ponts entre activismes al carrer, és a dir amb els moviments socials, i a les institucions. Treballem de forma assembleària, on es prenen decisions de forma col•lectiva i de forma horitzontal. Nosaltres, des d’ALEAS, no podem desvincular en el nostre discurs amb la necessitat de plantejar un projecte alternatiu, antiheteronormatiu, feminista i anticapitalista perquè pretendre aconseguir la igualtat material, com defensa d'una de les potes del bipartidisme, el PSOE (perquè del PP ja ni parlem perquè és la caspa feta partit politic) en el marc actual de la Unió Europea és desconèixer com funcionen els eixos de dominació del nostre sistema capitalista i (hetero)patriarcal a l’hora.



La crítica que fem nosaltres, des d’ALEAS, és com és possible que amb la reforma del article 135 de la Constitució Espanyola, imposada per la famosa troika i on el PPSOE va signar sense remordiments, passant per les reformes laborals de 2010 del PSOE o 2011 del PP i la reforma de les pensions caben polítiques d'igualtat material en aquests marges. La llibertat per la qual lluitem, ha de ser una llibertat basada en la igualtat. En efecte, no podem trobar la una sense l'altra. La llibertat és una condició que depèn de la igualtat per a realitzar-se.


Desde ALEAS volem una Europa que transforme el actual model hegemònic de les relacions afectives - sexuals que se fonamenten en el concepte de família tradicional (monógama, patriarcal i heterosexual) i que condemna, quan no és una persecució violenta, la resta de realitats. Per això, desde d’ALEAS, entre moltes coses més, proposem demanar la despatologizació de la transsexualitat i obligar als Estats de la UE a tomar mesures contra la transfóbia.  Una resposta a la infecció per VIH i el SIDA amb més medis i campanyes de prevenció de riscos. Complir els acords internacionals per arribar al “objectiu zero”: cero noves infeccions per VIH, cero discriminació i zero morts relaciones amb el SIDA. Cal recordar que amb les retallades propiciades pel PPSOE en campanyes i subvencions contra el virus hi ha un augment dels casos de infectats i morts pel VIH. Nosaltres no ens anem a tacar les mans de sang. Volem també el reconeixement per part dels estats membres, del dret al matrimoni civil i a la adopció entre persones del mateix sexe. No volem lobbyes econòmics de ultra-dreta o de la pròpia església catòlica a les institucions de la UE que aturen els drets del moviment LGTBI. No volem votar a favor de la adhesió del nous estats que no respecten els drets de les persones LGTBI. En definitiva, proposem mesures per enfrontar la discriminació LGTBIfòbia e impulsar la igualtat per arribar a la llibertat.


Perquè som conscients que no ha sigut cap Zapatero o cap referent de la progressisme qui ens donat els nostres drets conquerits. No ens han regalat res. Doncs no, en absolut, si nosaltres ens manifestem a la mani del Orgull  és gràcies a milers de companyes que van lluitar contra la dictadura feixista de Franco que aconseguiren el dret de manifestació i si nosaltres ens casem i tenim certa igualtat real és gràcies a l'activisme LGTBI. Al bipartidisme cal frenar-ho i ensenyar-los una mica de memòria. 


Per a garantir el poder popular i la llibertat sexual el 25 de Maig cal votar a Esquerra Unida!

miércoles, 30 de abril de 2014

Les Transmaribibolleras també som classe obrera!


L'Àrea de Llibertat d'Expressió Afectiu-Sexual d'Esquerra Unida (ALEAS-EUPV) defensarà el proper 1º de Maig, les reivindicacions pròpies de les treballadores LGTBI, especialment afectades per les polítiques dutes a terme per l'actual govern del Partit Popular.

La situació de gravetat social en la qual vivim és conseqüència directa de les polítiques neoliberals dutes a terme pel bipartidisme. Els successius governs de PSOE primer i PP després han imposat un fals estat del benestar que ells mateixos han desmantellat posteriorment a través de successives retallades pressupostàries en serveis socials bàsics com l'educació, la sanitat o les pensions. A més, les reformes laborals aprovades arrabassen a les treballadores la possibilitat de defensar els seus drets socials i laborals, condemnant-les a una situació d'indefensió i precarietat

En aquest context, ALEAS-EUPV veu ineludible construir entorn del 1º de Maig un projecte comú que englobi a les majories socials perjudicades per les polítiques neoliberals de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea) i el bipartidisme. Ara més que mai es fa patent la inevitabilitat de convergir entorn d'un mateix projecte comú, construït col·lectivament i des d'a baix. Per això, l'Àrea de Llibertat d'Expressió Afectiu Sexual d'Esquerra Unida (ALEAS-EUPV) fa seva la convocatòria de lluita social entorn del 1º de Maig, amb l'objectiu de fer confluir en un mateix espai i en un mateix discurs les reivindicacions pròpies de les persones LGTBI amb les de la classe treballadora. Perquè les transmaribibolleras també som classe obrera!

domingo, 13 de abril de 2014

Orgull és república!

Aquest 14 d'Abril del present 2014 es compleixen 83 anys de la proclamació de la II República Espanyola, després d'unes eleccions democràtiques i lliures en les quals el poble espanyol va optar per la construcció d'una ciutadania regida per principis d'igualtat, llibertat i justícia social enfront dels governs dels poderosos

Avui més que mai, la ciutadania segueix anhelant un canvi real, vinculat al rebuig d'una casta política i econòmica que mai va recolzar cap avanç democràtic que reflectís la voluntat popular.



Des de l'Àrea de Llibertat d'Expressió Afectiu Sexual d'Esquerra Unida (ALEAS-EUPV), des de l'esquerra transformadora, pretenem recuperar una memòria històrica en honor a totes aquelles persones amb dignitat que van lluitar per la democràcia enfront del colpisme feixista. Es tracta d'una genealogia de dignitat ciutadana que pretenem recuperar a fi de continuar el camí cap a la construcció d'una república popular, de les de “a baix”, radicalment diferent a un sistema que manté sectors parasitaris i antidemocràtics, aliens a les necessitats reals de les persones de carn i os que cada dia resisteixen a les injustícies imposats pel neoliberalisme i el heteropatriarcat. Som ess mariques, les bolleres, els/les bisexuales, els/les transsexuals i totes aquelles disconformes amb el model sexual hegemònic, les primeres a reivindicar una memòria que ens empodere enfront de les amenaces reals d'un passat no superat, de moments històrics impregnats de dolor, sang i violència contra el nostre col·lectiu.

Assumint les potencials adversitats i la duresa del projecte, seguim convençudes la necessitat de continuar amb l'exercici de dignitat que van emprendre totes aquelles persones que van arriscar les seves vides per una societat més justa, igualitària i lliure. Seguim recordant i admirant, a totes aquelles persones que, durament invisibilitzades, van sofrir la repressió en carn pròpia per no ajustar-se a les imposicions socials que requeien sobre els seus cossos, desitjos i afectes. Enfront de l'amnèsia hegemònica, el nostre reconeixement, però també la nostra ràbia i nostra ferma oposició a tornar a temps foscos, antagònics amb les nostres pretensions d'igualtat i de llibertat per a les persones LGTB en particular i per a tota la ciutadania en general.

Amb tot, des de ALEAS-EUPV seguirem lluitant i reclamant pels drets que ens hem guanyat amb l'esforç i la lluita política, recuperant les veus de les “generacions vençudes”, en dir de Walter Benjamin, que van lluitar en la II República i que el feixisme es va obstinar a exterminar. Aquestes veus i aquest coratge segueix viu en nosaltres perquè seguim convençudes que no pot haver-hi una democràcia real sense una república construïda per i per les “d'a baix”, com la millor 
forma d'honrar a totes aquelles que un dia es van negar a ser vençudes.



Salut, República i Llibertat Sexual  #AbajoelRégimen 

domingo, 6 de abril de 2014

Orgull és lluita de classes





           Quan normalment parles amb algun conegut/da sobre la diversitat sexual, si es considera una persona “oberta i progressista”, et dirà que normalment la causa que genera intolerància cap a aquesta diversitat és la pròpia por que sent la persona cap a allò que és diferent i que no segueix la regla general establerta. A pesar que tenen raó, l'obvietat regna en aquest tipus d'afirmacions, més pròpies d'una tertúlia banal de cafeteria que d'un debat d'idees el qual s'intenta treure profit i aprenentatge d'això. Com deia Marx, “ser radical consisteix bàsicament a anar a l'arrel del problema”, per tant, davant un conflicte tan greu com és la intolerància, en aquest cas cap a la diversitat sexual o identitat de gènere, hem de platejar-nos on es gesta aquesta intolerància cap a la diversitat sexual, el qual causa moltes desigualtats, exclusions, sofriments i altres conseqüències molt negatives cap a una convivència pacífica la qual tothom, sense cap tipus de distinció, pugui desenvolupar una vida feliç.

            Que vivim també en una societat desigual i injusta també és una obvietat. Actualment, usant el pretext del que podríem denominar “el fantasma invisible de la llibertat individual” existeix una elit oligàrquica amb molts més privilegis que la immensa majoria de la població no posseeix. Aquesta població està alineada fèrriament per mantenir sempre els privilegis d'aquesta casta dominant. Aquesta casta, com l'avarícia és una droga addictiva, va intentar mantenir sempre la seva comoditat a qualsevol preu. En aquest cas, l'elit dominant la localitzem en els (i recalquem en la masculinitat d'aquest determinant) propietaris de les grans empreses i en l'Església Catòlica, que ens imposen una ideologia (i tornem a remetre a Marx novament) que amb el pretext de la tradició ens obligui a construir un model de família la qual existeixi dos integrants de sexes oposats i la dona es quedi a casa sense obtenir un salari que li doni cert grau d'autonomia.

                Què passa si existeixen dues dones que conviuen en un nucli familiar? I dos homes? I si una persona vol començar el procés transsexualitzador i la posterior cirurgia per a la seva reassignació? Suposa més salaris, més ajudes que l'empresari no pot usurpar al treballador/a para el seu enriquiment personal. A continuació d'això ve la construcció de prejudicis i s'obre la veda. Per tant, el reivindicar l'orgull cap a la diversitat sexual o identitat de gènere forma part de la lluita de classes i és sempre aliada del feminisme doncs si no derroquem l’heteropatriarcat no podem enderrocar tampoc la superestructura que genera aquestes desigualtats.

  

domingo, 16 de marzo de 2014

Les Transmaribibolleres tambè marxem a Madrid!

El 22 de Març serà una data clau en la nostra història, serà una data marcada en roig en el calendari de la classe treballadora, de les d'a baix.

Les Marxes de la Dignitat són una prova d'unitat de totes les organitzacions socials i populars, són un pas més enllà d'una manifestació més. Suposen un colp en la taula, un escac a aquest govern il·legítim i a les seues polítiques neoliberals.

Són molts els motius que ens mouen a marxar cap a Madrid: 6 milions d’aturats/es, tota una classe treballadora condemnada a la precarietat, un programa de govern basat en retallades, el desmantellament del públic, el pagament d'un deute il·legítim, l'exili forçós dels nostres joves, la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne, els 3 milions de ciutadans/es que viuen en severa pobresa... Estem davant un sistema, davant un règim en crisi, un règim que ens oprimeix i ens explota.

Davant açò, només ens queda una opció: mobilitzar-nos de forma massiva, combativa i contundent el 22 de Març a Madrid. Ha arribat l'hora d'unir totes les lluites en una, totes les marees en una. És el moment de passar de la indignació i la ràbia a l'organització i la lluita.

Perquè totes les lluites estaran presents en la Marxa de la Dignitat. La classe treballadora venç quan transversalitza totes les seues lluites, perquè juntes som més: la marea verda per una educació pública, la marea blanca que segueix reivindicant que la sanitat no es ven, la marea granada que exigeix el dret a tornar de nostres joves, la marea taronja per uns serveis socials públics, la marea violeta pel dret a decidir i per la fi del terrorisme masclista i la discriminació que seguim patint les dones i la marea LGTBI que empoderada es farà visible en aquesta mobilització.


Perquè les transmaribibolleres seguim encara vivint una doble discriminació, perquè com a treballadores patim la precarietat, les retallades, la repressió, les conseqüències d'una crisi-estafa que no hem provocat... i perquè som un grup històricament marginat per un sistema heteropatriarcal que ha intentat constantment invisibilitzan’t-nos i perpetuar-nos en la desigualtat i que genera violència davant sobre col·lectiu LGTBI.

El 22M volem visibilitzar la nostra realitat d'opressió: quan el govern antisocial del PP retalla en sanitat ens mata, deixant-nos sense prevenció en VIH i MTS, retallant les ajudes a les persones que viuen amb VIH/Sida, quan històricament hem sigut un dels col·lectius més exposats per l'exclusió a la qual ens han condemnat. O quan expulsa a les dones lesbianes i bisexuals i dones solteres dels plans públics de reproducció assistida, implantant per la força un model familiar heterocèntrico. O quan elimina l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, aqueix pegat que oferia un espai obligatori per a l'educació en diversitat (no podem oblidar que encara queda pendent un vertader ensenyament en valors que reconega la diversitat). O quan invisibilitza la realitat LGTBI en les aules, permetent que els nostres joves patisquen assetjament LGTBIfòbic de forma constant, governant sota les directrius d'una Església Catòlica masclista i LGTBIfòbica que exerceix odi i violència cap al col·lectiu LGTBI. O quan diversos governs autonòmics fan oïdes sordes a les demandes per unes Lleis Integrals de Transsexualitat que reconeguen veritablement els drets de les persones trans.


Perquè és qüestió de drets, els mateixos que ens estan calcigant i pretenen robar, perquè és qüestió de dignitat de classe, des de ALEAS-EUPV fem una crida a tot el col·lectiu LGTBI perquè marxe de forma massiva i contundent a Madrid contra l'atur, la precarietat, les retallades i la repressió. Perquè volem pa, casa, treball i drets. Per a visibilitzar i unir totes les reivindicacions en una, és l'hora de la rebel·lia!