domingo, 16 de marzo de 2014

Les Transmaribibolleres tambè marxem a Madrid!

El 22 de Març serà una data clau en la nostra història, serà una data marcada en roig en el calendari de la classe treballadora, de les d'a baix.

Les Marxes de la Dignitat són una prova d'unitat de totes les organitzacions socials i populars, són un pas més enllà d'una manifestació més. Suposen un colp en la taula, un escac a aquest govern il·legítim i a les seues polítiques neoliberals.

Són molts els motius que ens mouen a marxar cap a Madrid: 6 milions d’aturats/es, tota una classe treballadora condemnada a la precarietat, un programa de govern basat en retallades, el desmantellament del públic, el pagament d'un deute il·legítim, l'exili forçós dels nostres joves, la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne, els 3 milions de ciutadans/es que viuen en severa pobresa... Estem davant un sistema, davant un règim en crisi, un règim que ens oprimeix i ens explota.

Davant açò, només ens queda una opció: mobilitzar-nos de forma massiva, combativa i contundent el 22 de Març a Madrid. Ha arribat l'hora d'unir totes les lluites en una, totes les marees en una. És el moment de passar de la indignació i la ràbia a l'organització i la lluita.

Perquè totes les lluites estaran presents en la Marxa de la Dignitat. La classe treballadora venç quan transversalitza totes les seues lluites, perquè juntes som més: la marea verda per una educació pública, la marea blanca que segueix reivindicant que la sanitat no es ven, la marea granada que exigeix el dret a tornar de nostres joves, la marea taronja per uns serveis socials públics, la marea violeta pel dret a decidir i per la fi del terrorisme masclista i la discriminació que seguim patint les dones i la marea LGTBI que empoderada es farà visible en aquesta mobilització.


Perquè les transmaribibolleres seguim encara vivint una doble discriminació, perquè com a treballadores patim la precarietat, les retallades, la repressió, les conseqüències d'una crisi-estafa que no hem provocat... i perquè som un grup històricament marginat per un sistema heteropatriarcal que ha intentat constantment invisibilitzan’t-nos i perpetuar-nos en la desigualtat i que genera violència davant sobre col·lectiu LGTBI.

El 22M volem visibilitzar la nostra realitat d'opressió: quan el govern antisocial del PP retalla en sanitat ens mata, deixant-nos sense prevenció en VIH i MTS, retallant les ajudes a les persones que viuen amb VIH/Sida, quan històricament hem sigut un dels col·lectius més exposats per l'exclusió a la qual ens han condemnat. O quan expulsa a les dones lesbianes i bisexuals i dones solteres dels plans públics de reproducció assistida, implantant per la força un model familiar heterocèntrico. O quan elimina l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, aqueix pegat que oferia un espai obligatori per a l'educació en diversitat (no podem oblidar que encara queda pendent un vertader ensenyament en valors que reconega la diversitat). O quan invisibilitza la realitat LGTBI en les aules, permetent que els nostres joves patisquen assetjament LGTBIfòbic de forma constant, governant sota les directrius d'una Església Catòlica masclista i LGTBIfòbica que exerceix odi i violència cap al col·lectiu LGTBI. O quan diversos governs autonòmics fan oïdes sordes a les demandes per unes Lleis Integrals de Transsexualitat que reconeguen veritablement els drets de les persones trans.


Perquè és qüestió de drets, els mateixos que ens estan calcigant i pretenen robar, perquè és qüestió de dignitat de classe, des de ALEAS-EUPV fem una crida a tot el col·lectiu LGTBI perquè marxe de forma massiva i contundent a Madrid contra l'atur, la precarietat, les retallades i la repressió. Perquè volem pa, casa, treball i drets. Per a visibilitzar i unir totes les reivindicacions en una, és l'hora de la rebel·lia!

No hay comentarios:

Publicar un comentario