Orgull és lluita de classes

           Quan normalment parles amb algun conegut/da sobre la diversitat sexual, si es considera una persona “oberta i progressista”, et dirà que normalment la causa que genera intolerància cap a aquesta diversitat és la pròpia por que sent la persona cap a allò que és diferent i que no segueix la regla general establerta. A pesar que tenen raó, l'obvietat regna en aquest tipus d'afirmacions, més pròpies d'una tertúlia banal de cafeteria que d'un debat d'idees el qual s'intenta treure profit i aprenentatge d'això. Com deia Marx, “ser radical consisteix bàsicament a anar a l'arrel del problema”, per tant, davant un conflicte tan greu com és la intolerància, en aquest cas cap a la diversitat sexual o identitat de gènere, hem de platejar-nos on es gesta aquesta intolerància cap a la diversitat sexual, el qual causa moltes desigualtats, exclusions, sofriments i altres conseqüències molt negatives cap a una convivència pacífica la qual tothom, sense cap tipus de distinció, pugui desenvolupar una vida feliç.

            Que vivim també en una societat desigual i injusta també és una obvietat. Actualment, usant el pretext del que podríem denominar “el fantasma invisible de la llibertat individual” existeix una elit oligàrquica amb molts més privilegis que la immensa majoria de la població no posseeix. Aquesta població està alineada fèrriament per mantenir sempre els privilegis d'aquesta casta dominant. Aquesta casta, com l'avarícia és una droga addictiva, va intentar mantenir sempre la seva comoditat a qualsevol preu. En aquest cas, l'elit dominant la localitzem en els (i recalquem en la masculinitat d'aquest determinant) propietaris de les grans empreses i en l'Església Catòlica, que ens imposen una ideologia (i tornem a remetre a Marx novament) que amb el pretext de la tradició ens obligui a construir un model de família la qual existeixi dos integrants de sexes oposats i la dona es quedi a casa sense obtenir un salari que li doni cert grau d'autonomia.

                Què passa si existeixen dues dones que conviuen en un nucli familiar? I dos homes? I si una persona vol començar el procés transsexualitzador i la posterior cirurgia per a la seva reassignació? Suposa més salaris, més ajudes que l'empresari no pot usurpar al treballador/a para el seu enriquiment personal. A continuació d'això ve la construcció de prejudicis i s'obre la veda. Per tant, el reivindicar l'orgull cap a la diversitat sexual o identitat de gènere forma part de la lluita de classes i és sempre aliada del feminisme doncs si no derroquem l’heteropatriarcat no podem enderrocar tampoc la superestructura que genera aquestes desigualtats.